Fa giragonses el vent

Fa giragonses el vent
llença remolins al cel,
arrossega enllà els núvols eteris
i barreja les gotes de pluja
amb esquitxos de les onades del mar.



Genera tempestes
com els mots poemes,
s'emporta de les dunes la sorra
com els llibres s'enduen els buits del cervell,
esborra placideses,
escombra els jardins,
trontolla fulles entre canyes
i ens emblanquina el terra
quan arrossega els pètals dels ametllers.




Xiula per fora
i anuncia, xiquetes i xiquets,
que arriba una bruixa
a sobre d'una escombra
cercant al firmament
l'eòlic corrent
que evita la llum
i circula per l'ombra
per endinsar-se, amb misteri infinit,
a la foscor de la nit.