dijous, 28 de gener del 2010

L'any

Escalfa gener
els motors del temps
i engega el final de l'hivern.
Llarg és el mes!

I dansen ja els dies
amb coreografia per l'orografia
que determina l'oratge un cop més.

Entrarem al febrer
per disfressar-nos la vida
i canviar de recer.

Vindrà ja després
el mes de març, solemne temporada
de sobtat desglaç sota els vents.

I a l'abril, aromes de lletres
furgant a una primavera que neix,
esclat de la vida, cau de tots els verds.

Maig contundent
amb diürna presència de sol arreu
i nits estelades que esvaeixen els freds.

I arriba juny,
brogit de revetlles, espurnes i coets;
i l'equinocci, equilibri entrellums, l'equitat feta temps.

Juliol, estiu estrenat,
festes i collites,
sopars, nits infinites de converses al ras.

L'agost daura ja el blat
i declina capvespres
als balls de les festes grans.

I arriba setembre,
el raïm ja madur,
la vinya reclama verema; serà el vi futur.

Inevitable octubre,
la tardor feta mes
que esdevè paleta de daurats, ambres, grocs i roigs i mels.

I novembre, pluges i ja els freds,
llar de foc, humides albades i gust de panellets,
I al bosc, els bolets.

Arriba l'any a un desembre
de dies minsos i nits de cançons
per abocar-se, inevitablement, a la mort.

Blocs de dies
que ens teixeixen la trama vital
per datar tradicions, costums i esdeveniments naturals
a redós d'un gran i sublim firmament sideral.

Escalfa gener

els motors del temps

i engega el final de l'hivern.





7 comentaris:

  1. Tota una roda d'esdeveniments.

    ResponElimina
  2. ...esperem que no pari mai de girar!

    ResponElimina
  3. El trobo encertadíssim Isabel.

    M'he llegit tot l'any en un no res... és realment un bon reflexe del pas del temps... ràpid, ràpid.

    Que tinguis un bon dia!
    ;)

    ResponElimina
  4. Ara no sé ben bé si el temps ens precedeix o ens persegueix...tal vegada ens bressola; en qualsevol cas va ràpid, tens raó Assumpta.
    I avui és el primer dia del que ens queda per viure. Que vagi bé!

    ResponElimina
  5. Bon raonament! ens precedeix o ens persegueix...?

    Sigui com sigui, tens raó. Avui és el primer dia de la nostra nova vida i per tant l'hem d'aprofitar i gaudir-ne al màxim!
    Petoneeets!
    ;)

    ResponElimina
  6. A mi sempre em persegueix, el malparit!
    entre això i que tinc en Murphy com amant, vaig servida!


    Molt bon poema, IBM!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. tu, Arare, tens unes relacions tortuoses amb els elements del teu entorn, jo ho veiem...

    Aquest poema serviria per fer un calendari; ara que les Caixes no en donen amb aquella facilitat, podríem fer el calendari blogaire per l'any vinent. Caldria afegir-ne fotos, acudits, no sé... i la negror gegant dels dies laborables entre quatre xifres vermelles.
    A veure si surten voluntaris per estampar-lo (el calendari).

    ResponElimina