diumenge, 24 de gener del 2010

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...

a

4 comentaris:

  1. Striper10:02 a. m.

    Prefereixo els somriures als silencis per teixir.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel12:04 p. m.

    ...hi ha de tot a la vinya de la vida...

    ResponElimina
  3. Montse3:35 p. m.

    a la vinya de la vida d'aquell senyor? :)

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel4:51 p. m.

    a la vinya de la vida d'aquella senyora que sóc jo.

    ResponElimina