Podem omplir el món de poesia,
podem sortir de la monotonia
i gaudir del ball del mots a una cançó.
Podem parlar del matís d'un núvol,
del vent més fred que ens empeny el pas,
d'aquella llum tendre que a l'alba
ens pinta amb raigs un dia nou.
h
Podem escriure rimada una historieta,
o explicar mil i una il·lusió,
podem somiar estant desperts
i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.
b
I buscar-nos rapsodes
que posin veus càlides amb so harmoniós
a les paraules estampades
als papers i a les pantalles de l'ordinador.
m
***
La veu calida de un rapsoda donan vida als sentiments de un poema es un dels millors petits o grans plaers.
ResponEliminaEl dia que vulguis et "canto" els teus poemes :)
ResponEliminaep! vull dir te'ls recito, eh? ara no et pensis que els he posat música, que no és la qúestió...
Bon i fred dia!
Striper, sí, tens raó, molta raó...
ResponEliminaArare, quedes contractada!
Doncs això és el que tu fas... omplir el món de poesia.
ResponEliminaI sí, sempre s'hauria de llegir en veu alta la poesia.
Boniques paraules!
ResponEliminaCarme, jo faig el que puc... de fet la poesia bressola el món, encara que no sempre ens n'adonem.
ResponEliminaI sí, sempre en veu alta, que hem de sentir la música de les paraules i l'harmonia dels silencis i les pauses, i les inflexions.
Elvira, celebro que t'agradin i que t'arribin.