Foto: monestir tibetà de LabrangTé la pau un ritme
de conversa en calma
i mots d'entusiasme.
Té la pau color
de rosada i blanca albada.
Té la pau el gust
de pinyons i alfàbrega.
Té la pau l'aroma
d'un carrer de poble.
Té la pau la llum
de desig, de futur.
Té la pau el tacte
de la seda salvatge
amb cintes de lli i vellut...
Té la pau.
Que bonica!
ResponEliminaAromes, records... PAU!
Gràcies.
La faig protagonista de l'entrada d'avui.
Gràcies, Montse!
ResponEliminaAixò és rapidesa... l'acabo d'escriure i zas! ja l'has penjat.
Hauriem de preparar un atac col·lectiu de poemes i cançons per la pau.
base imprescindible on construir la nostra felicitat
ResponEliminaTotes aquestes coses té la pau i encara ensa bríem trobar més i el més important és que sense ella no hi ha res.
ResponEliminaA veure si organitzes l'atac col·lectiu. Jo m'hi apunto!
... i tan difícil de mantenir, Jesús.
ResponEliminaCarme, moltes més.
Algú se n'ocupa de l'atac? Jo també m'hi apunto.
Busquem persona amb habilitats comunicatives per tal de gestionar un atac col·lectiu de poemes i textos a favor de la pau. Remuneració màxima.
Es valorarà experiència.
som-hi!
ResponEliminaperquè suposo que encara val, la proposta, no? què tal demà al matí? Jo no vull creure que només hi hagi un dia, per la pau, o una setmana, o un any, o unes hores...
Quina pau s'hi respira! Em quedo amb les olors mediterrànies de l'alfàbrega i els pinyons (bàsics per fer un bon pesto) i a taula d'un carreró de poble tenir una conversa en calma. On s'hi conspiri en favor de la pau amb l'arma de la paraula.
ResponEliminala proposta és intemporal, Arare.
ResponEliminaRafel, bona la conspiració!