Juga la primavera,
juga a fet i amagar
entre una esperançada espera
i un fred que no acaba de marxar.
S'amaga rere la figuera,
s'amaga entre els borrons,
demana encara llenya la foguera,
no acaba de reeixir la primavera.
Veig un marge ja florit,
i la mimosa ben vistosa;
els ametllers acolorits
i la cada dia més tardana arribada de la nit.
Espavilen les abelles
i s'animen els mosquits,
s'empolainen ben polits
per fruir de les flors primeres.
I un dia qualsevol,
orenetes i falciots
passejaran llurs vols
entre els núvols i el sol.
Juga la primavera,
juga a fet i amagar
entre una esperançada espera
i un fred que no acaba de marxar.
Peno el fred esisteix ,
ResponEliminapero el solet al migdia
ja acarona.
Hola, Poesiaula, em va agradar parlar amb tu ahir a Barcelona. Se't veu contenta i decidida. Endavant amb els teus poemes, que sempre és bonic retratar el pas dels dies.
ResponEliminaAmb el meu afecte.
Striper, no hi ha com gaudir de cada circumstància...
ResponEliminabonic bonic com el sol de primavera :)
ResponEliminaBenvolguda Olga,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari i per la teva proximitat. I pel teu blog, àgil, original i càustic!
Una abraçada,
Isabel
Clidice, aquest que no acaba d'arribar?
ResponEliminaserà perquè avui, aquí, ha sortit radiant :)
ResponEliminaQuè bonic el blog! M'ha agradat molt :-) Ja era hora de llegir coses en català. Una abraçada
ResponEliminaMarta, celebro que t'agradi!
ResponElimina