divendres, 19 de febrer del 2010

La lluna més fina

He vist,
i
p
quan s'ha fet de nit,


la lluna més fina


al cel ja enfosquit.




Gran boca somrient


de llum fluorescent


que s'empassa històries


i escup encanteris d'estels.




Sembla una barca egípcia


sembla un arc de llum al vent,


monjoia de somni i màgia,


sobreixidor de cofres amb secrets.




Inspirador de gats pels terrats,


de poetes pluriempleats,


de compositors musicals


i dissenyadors de tendències vitals.
o
La lluna més fina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada