dissabte, 20 de març del 2010

Cinema

Entrar al cinema,
plorar amb la pena aliena
o riure amb cridòria extrema;
aventurar-se pels penya-segats
i entrenar les ales pels barrancs.

Endevinar qui és l'assassí
sobrevolant les teulades
mentre el cel es pinta de rosats
i es fon en negre una llunyana imatge.

Deixar-te seduir
per històries que has llegit
i veure com actors i actrius
naveguen pel mar sense vaixell,
s'arrosseguen amb por per l'herba
o reben trets de tinta vermella...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada