Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.
Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.
Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?
Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?
Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?
Qui no ha sentit la veu del camp?
Qui no espera el temps dels fruits madurs?
Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?
Jo! M'apunte! M'encanta el poema, Isabel.
ResponEliminaBesadetes per espantar aquesta grisa primavera
Què bé, Sàlvia!
ResponEliminaA punt per rebre tots els regals que ens farà enguany la canviant primavera? Jo sí, amb el teclat ben preparada...
Jo m´apunte a la feina d´esperar que la calor sigui la reina...
ResponEliminaUna abraçada
ja,ja,ja, Dolors, a aquesta feina tothom s'apunta! és descansada...
ResponElimina