No s'acaba l'hivern,
ens arrossega al paradís del fred
lluint nítids els paisatges.
Serenor entre el blanc i el res,
gelor suau, subtil, tenaç i fina
que ens balanceja amb ritme
entre les hores dels dies expandits
i la minva encara escassa de les nits.
Com els núvols pel cel,
com el rosa per l'ametller
com el vol de les abelles pels fruiters,
passeja enguany l'hivern.
El que es fondrà al mes de març,
el que emblanquina les albades,
el que ens reté al caliu del llit,
el que signa al matí els noticiaris.
El que amaga la lluna de nit,
el que ens refreda els aires,
el que ens retarda la calor,
l'hivern que ens gela els geranis.
No s'acaba l'hivern;
acoloreix, però, el desig
i atia entre els freds
les flames més esperançades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada