Sol i boira

Sovint, el sol que ha brillat s'amaga.

Sovint, la boira l'eclipsa ennuvolada

i perds així el camí, perds la ruta marcada.

S'esborra l'horitzó

i no hi ha focus que el dibuixi,

puig el tel boirós se l'empassa,

golafre de vida il·luminada...



I somies que t'has mort,

que passeges sense lloc

per un temps d'existència esborrada.



Sovint, la boira s'esvaeix,

i col·loca visibilitat a tota la contrada;

tot seguit, ressuscites d'immediat

i revius a les cruïlles,

i has de prendre partit,

t'has de decidir per un camí

que tindrà rectes i giragonses,

fang i estels o foscor i aixopluc de nit.



T'has de decidir,

has de triar un camí.