Existències

Existències dependents,

existències orquestrades,

pedra a un pont de Isfahan,

gota d'aigua regant rosers

als jardins de les tombes a Shiraz.

Un raig que il·lumina un vespre a Palmira,

la neu intensa del gener al Gran Canal,

polseguera constant a les pistes de Burkina

o el luxe antic que ja no hi és a Tombuctú.

Seguim fils que a les esferes es rebreguen,

que comuniquen mons fets de multiplicitat.

Aires d'albada un abril que sembla maig,

lleugereses que edifiquen il·limitats bancs

de capital efímer i invisibles lladres a l'aguait...

Fràgils són les possessions

i volàtils les imatges;

sols mantenim els records

mentre així ho disposi la sàvia i capritxosa memòria,

administradora de flaixos i movioles d'impressions.

Existències orquestrades,

existències dependents.