Quan les paraules són de vidre
i es trenquen a la veu si les vols dir.
Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.
Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.
Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.
i es trenquen a la veu si les vols dir.
Quan sols els sons delaten vida
i el discurs a un silenci s'ha perdut.
Quan l'existència esborra poesia
i un greix pudent de pus ho cobreix tot.
Arriba el temps
d'aprendre un nou idioma
fet de lletres sense nom,
de notes que un dia seran so
o de pinzellades d'altres mons.
...
Ai, bona amiga, que tots els altres mons són inhòspits, i els únics que ens acullen són els de la nostra imaginació, que són precisament dins d'aquest món, al nostre cervellet.
ResponEliminaQue tinguis un diumenge còmode.
M'agrada molt el primer vers:
ResponElimina"quan les paraules són de vidre..."
Quin vers tan bonic per expressar la pròpia fragiliat del nostre món.
Olga, és una trampa que ens fem...inventar mons millors!
ResponEliminaGabriel,
ResponEliminaTransparents i fàgils, sí, i a la nostra disposició fins que es trenquen...