dijous, 22 d’abril del 2010

S'aixeca amb mandra la princesa

S'aixeca amb mandra la princesa,
ha assajat el seu paper.
Sap de memòria cada gest,
sap què ha de dir, sap el què ha de fer.

Ara esmorza, ara es vesteix
amb el vestit que més l'afavoreix,
pren embranzida i surt corrents,
que a la cova maleïda hi falta gent.

El drac ferotge ja la rep
i simula atacar-la allà mateix
mentre Sant Jordi es fa el valent
i la rescata immediatament.

-Ai! bella princesa a mi em fereix
vostra bellesa com l'arpó al peix,
però el guió em mana matar el drac
i regar la terra amb gotes de sang.

Sóc cavaller batallador
i també un gran senyor;
el meu emblema, la rosa vermella
i el que aquí explico, la gran llegenda.-

****

2 comentaris:

  1. Bon Dia del Llibre, guapa! Aquest poemeta me'l guardo. Com que aquests dies he anat atrafegada ja tenia els post muntat, però queda a l'arxiu dels poemetes màgics.
    Besadetes

    ResponElimina
  2. També per a tu Sàlvia, feliç dia!

    ResponElimina