S'aixeca amb mandra la princesa

S'aixeca amb mandra la princesa,

ha assajat el seu paper.

Sap de memòria cada gest,

sap què ha de dir, sap el què ha de fer.

Ara esmorza, ara es vesteix

amb el vestit que més l'afavoreix,

pren embranzida i surt corrents,

que a la cova maleïda hi falta gent.

El drac ferotge ja la rep

i simula atacar-la allà mateix

mentre Sant Jordi es fa el valent

i la rescata immediatament.

-Ai! bella princesa a mi em fereix

vostra bellesa com l'arpó al peix,

però el guió em mana matar el drac

i regar la terra amb gotes de sang.

Sóc cavaller batallador

i també un gran senyor;

el meu emblema, la rosa vermella

i el que aquí explico, la gran llegenda.-

****