dilluns, 26 d’abril del 2010

Un teclat i una pantalla

Un teclat i una pantalla,
tots els mots ballant pel cap,
una tria que s'imposa
per sortir ben ordenats.

Què bé guarden la rima!
Mira com s'han colocat,
saben que el torn és sagrat
per descriure amb alè la vida.


S'han fet els mots realitat
tots escrits i aquí alineats,
volen ser per sempre més
un poema al vostre abast.


Pot bufar un vent sobtat,
pot ploure a bots i barrals,
pot impactar un meteorit;
quedarà, però, el vers escrit.

***


2 comentaris:

  1. Teclat que a vegades esxriu somriure
    de vegades llagrimes mullen
    les seves lletres..

    ResponElimina