dimecres, 12 de maig del 2010

Dies de pluja, temps de monsó

Gerros d'aigua cauen del cel,
ofeguen aranyes i formigues
i al meu carrer fan grans bassals.
*
No s'asseca mai l'herba,
els jardins són oceans
i el ritme de la pluja
ens imposa harmonia al compàs.
*
Gotes gegants
estructuren esquitxades
i els ruixats són constants.
*
I la terra ja no és terra,
la terra és ara fang.
I les fulles illes verdes
a les aigües braves dels barrancs.
***
a

3 comentaris:

  1. Rafel6:20 p. m.

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Rafel6:21 p. m.

    Sí, ben bé han estat gerros. Plovia a un costat de pati i a l'altre no.

    "Per causes alienes a l'empresa s'ha hagut de substituir Expressió Oral per Expressió Visual"

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel8:10 p. m.

    Rafel, fa un moment els gerros queien a casa meva...
    El que importa és que tinguem capacitat d'expressió.

    ResponElimina