dijous, 6 de maig del 2010

Garlandes

Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors
ben petites entre l'herba,
d'altres altes pel racons.
*
A les branques dels arbres,
diminutes pels marges,
als jardins, parterres i tanques
fan garlandes a milers
i atrapen primaveres
que han migrat als temps.
*
I ens retornen entre aromes
i el record de poms secs,
gerros d'aigua amb aspirina
i la cortina que mou el vent.
*
Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors...
*
Posted by Picasa
a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas1:08 p. m.

    Preciós poema, tena raó a vegades una sola flor ja fa garlanda. I a vegades tot un camp és ple de garlandes.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel3:12 p. m.

    Són coses de la natura... i del llenguatge!

    ResponElimina
  3. Ferran Arizcun Arizcun8:28 p. m.

    I amb aquestes pluges de primavera les flors aniran acompanyades de bolets. Què més es pot demanar? Si les flors ja són un regal, què puc dir d'un bosc ple de bolets?

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel9:34 p. m.

    Ferran, generosa és la natura!

    ResponElimina
  5. Montse7:40 p. m.

    ehem... això de l'aspirina funciona de veritat? ÔÔ

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel10:58 p. m.

    no ho sé... així ens ho veníen (efecte placebo? també amb els vegetals?)

    ResponElimina