dissabte, 15 de maig del 2010

Música

So que esculpeix el temps
amb silencis que el dimensionen
a un espai ple
de sonors documents.



Melodies reconegudes,

pulsacions rítmiques a l'aire,

ones invisibles. Sons...



Poemes sense mots.









a

2 comentaris:

  1. Olga Xirinacs9:02 a. m.

    No, dona, no, sense mots no el podries dir ni escriure. Has de tenir més fe, que ja demostres quan escrius sovint.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel2:47 p. m.

    Olga, és que de vegades jo sóc molt dràstica!

    ResponElimina