dilluns, 17 de maig del 2010

Som cabussets

Som cabussets que al mes de maig

ens endinsem a la florida primavera

amb un mantell de pluja i fang

que ens envolta amb la calor primera.



Som orenetes ja niant,

som cigonyes a les torres,

som marietes oscil·lant

a les tiges i fulles i nous brots

que perfilen bellesa al camp,

som la llum de l'hora més matinera,

som els rosats del cel al capvespre,

som el vent gestionant a mar onades,

som la boira, som els núvols,

som els llamps, som els trons,

som la inefable tempesta,

som, ja al final del poema,

la pròpia primavera.



***

10 comentaris:

  1. estem integrats en la natura; som natura

    ResponElimina
  2. sí, Jesus, la llàstima és que alguns són natura morta...

    ResponElimina
  3. m'has fet recordar que, abans d'aprendre el català central, el meu germà i jo jugàvem al llit a fer ... cabussetes :) Gràcies per instal·lar-me el somriure a la cara!

    ResponElimina
  4. Som amigues! Unides per la poesia i la natura!
    Besadetes

    ResponElimina
  5. Som biodiversitat. A cada dia de maig un raig de versos.

    ResponElimina
  6. Clídice, ho hem de recuperar tot...

    ResponElimina
  7. Sàlvia, això per sempre...

    ResponElimina
  8. Rafel, som miniatures a l'univers... (de vegades massa perillosos).
    I el raig, cada dia de l'any!

    ResponElimina
  9. Sempre tan plenas de vida!

    ResponElimina
  10. pepi, la vida és poesia...

    ResponElimina