diumenge, 2 de maig del 2010

Tanques

Tanques i reductes
que limiten els mots;
espai de trencadissa,
una veu etèria frisa
per esquerdar el fràgil vidre
que equilibra el món.


a

5 comentaris:

  1. Montse10:24 a. m.

    jo crec que no s'han de posar portes als mots... mentre escriguin poemes!

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau11:21 a. m.

    els mots necessiten portes obertes per naturalesa.
    Salut

    ResponElimina
  3. Striper11:29 a. m.

    I de vegades tanquen allo que hi ha mes enlla del nostra nas.

    ResponElimina
  4. GURMET11:36 a. m.

    Trencadissa la que he fet al caurem la cassola de fang a terra, pobreta!!

    ResponElimina
  5. Isabel Barriel8:57 a. m.

    Arare, completament d'acord!
    Jesús, jo diria que no necessiten ni portes.
    Striper, i la nostra tasca és descobrir-ho...
    GURMET, ai! la unitat i les fraccions... tema inacabable...

    ResponElimina