dimecres, 9 de juny del 2010

Amb l'estàtica mirada





T’has quedat per sempre quieta

definint amb l'estàtica mirada


davant teu el lleu moviment

d’una presa exquisida, desitjada.



I estàs, per sempre més

guineu, condemnada

a romandre immòbil, absorta i extasiada,

a ser fixe objecte de nostra mirada.



I estic, ara una llarga estona,

jo mateixa condemnada

a romandre atenta a una imatge inusitada

que em té, pixel a pixel, captivada.



***


Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"


***

10 comentaris:

  1. gràcies per participar un cop mes, en aquesta cita mensual on mai faltes

    ResponElimina
  2. és un plaer...
    I això que no guanyo mai el premi!

    ResponElimina
  3. doncs és llàstima, perquè t'has capbussat a banda i banda de la pantalla :)

    ResponElimina
  4. aviat em quedaré a viure-hi...

    ResponElimina
  5. Molt maco aquest joc de mirades, la teva que ens parla, mentre la guineu ens mira.

    ResponElimina
  6. Heu acabat immobilitzades les dues.

    ResponElimina
  7. La qui s'ha quedat muda, quieta, parada, extasiada he estat jo tot llegint la teva proposta ....molt maca!

    ResponElimina
  8. M'ha agradat el doble joc de perspectives.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Una guineu emparentada amb els poders de la mítica Gorgona. Bonic poema. ^_^

    ResponElimina
  10. La Meva Perdició, sort que no ens quedem petrificats mirant-la...

    ResponElimina