Aprendre els trucs de màgia
per enganyar la percepció,
ser follet d'un bosc o bruixa sàvia
o inventar una bella cançó...
Ser cuca de llum a mitja nit
o pintar al veler una aquarel·la
per penjar al mur del castell
quan la vida et faci princesa.
Llegir mil volums d'una enciclopèdia
per interpretar el llenguatge secret
d'una antiga i llunyana ètnia
que articulava fonemes al vent...
Mirar insistenment al fons d'un mirall
fins que ens segresti a dins la imatge,
comptar els estels de tempesta
un agost, la nit de San Llorenç...
ui! La nit de Sant Llorenç! una gran pel·lícula :) hi lliga el teu poema :)
ResponEliminael poema es refereix a la nit de S. Llorenç de veritat... però també s'escau la pel·li!!
ResponEliminaNit estrellada
ResponEliminaesperant la pluja d'estels
llegeixo el poema.
Cada vers
ResponEliminaal cel
es reflexa...