dissabte, 12 de juny del 2010

Espavilen les paraules

Quadre blanc de llum viva
ple d'esperances en uns mots
fets amb reguitzells de lletres
que dansen juntes essent sons.


Espavilen les paraules,
troben causes i raons
per relatar amb aquest poema
la sinergia i el palpitar del món.


Quedaran silents i quietes,
unides a cada vers,
fins que un dia seran lectura
o oblit al pou del no res.
a

3 comentaris:

  1. GURMET1:00 p. m.

    Al pou o a un reco aliment dels acars!

    ResponElimina
  2. Ferran Arizcun Arizcun1:50 p. m.

    Canviar sempre és bo. No podem restar sempre igual. Enhorabona per la teva iniciativa, que pot agradar o no, però això és el de menys. A mi, m'agrada. Una abraçada.
    Ferran

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel8:38 p. m.

    Gurmet, que algú es beneficii! (encara que siguin els àcars).

    Ferran, jo estava tan acostumada a l'anterior format que ara em costa apreciar aquest...

    ResponElimina