Marxes amb la primavera

Poema dedicat a la Roser,

que ha saltat a un altre cercle.

Rememorar instants vitals

d'extrema i intensa instància,

contemplar amb la memòria

aquell teu seguit de gestos ràpids

i anar enllestint amb el cervell

les hores entre el rellotge i la pell.



Belluguet, neguit

del matí a la nit.

Curiosa, analítica i viatgera,

sarcàstica subtil, resolutiva i juganera.



Àgil i ocurrent

marxes amb la primavera

i ja no has pogut rebre

aquest estrany estiu

que neix enguany fred i amb gebre;

t'han esquinçat del jardí,

la natura et crida a ser univers.

Has saltat a un altre cercle...




(Aquest és un poema que hagués preferit no escriure)