divendres, 11 de juny del 2010

Quan el silenci

Quan el silenci es fa nit

i els mots serenament desprenen hàlit.


Quan la lluna és més que llum

i sols el temps s'empassa el teu neguit.


Quan els somnis rasquen al coixí

i l'alè remena pel pou cec més àcid

i els records es seqüencien

per donar sentit a l'expresió d'un desig.


Quan vida i mort prenen sentit

i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall

i respires intensament i se t'entela la cara

mentre es dilata l'arribada de l'alba.


Quan et rebrega l'insomni al llit,

els poders són corcons

i les parpelles, finestres àgils...



2 comentaris: