dimarts, 6 de juliol del 2010

Mar-mirall















Cada gota del mar,
cada onada a la platja,
cada núvol per dalt,
és una cara de l'aigua.


I amb la foscor,
es vesteix el mar de mirall
per duplicar llunes,
per pentinar la llum dels estels
que surten de nit a il·luminar-nos el cel.


Dansen les llums,
és balanceig, i a caprici del vent
escalen a l'onatge insistent
fins que les esvaeix al final l'alba.

2 comentaris:

  1. I amb la foscor
    la lluna dansa
    damunt les aigües del mar.
    El far abraça les barques.
    A la sorra, promeses
    sense notari, només
    passió i amor,nosaltres
    i els testimonis
    dels nsotres cors...
    Quan els llavis es troben
    la rosada ja ens ha
    humitejat el poema.

    Una abraçda des del far.
    onatge

    ResponElimina
  2. és un paisatge
    per sempre,
    és el paisatge del mar...

    ResponElimina