Benvinguda a la terreta!!! No t'ho dic en xinés perquè a lo millor no ho entendries (je, je, je). Supose que el viatge haurà estat superxulo. Ja em contaràs.
Ferran, moltes gràcies... i enhorabona per les teves collites! (ja veig que quan jo hi vagi no trobaré res.
Elvira, ens calen moltes i moltes grues de la pau!
Sàlvia, és un gust tornar i trobar tantes benvingudes! El viatge superextramegaxulo... no sé si seré capaç d'explicar res de l'univers japonés. Ho intentaré.
Benvinguda novament a la xarxa de blogaires.
ResponEliminaprecioses grues de colors i d'esperança!
ResponEliminaBenvinguda a la terreta!!! No t'ho dic en xinés perquè a lo millor no ho entendries (je, je, je). Supose que el viatge haurà estat superxulo. Ja em contaràs.
ResponEliminaBesadetes de aplegada i un for abraç.
Ferran, moltes gràcies... i enhorabona per les teves collites! (ja veig que quan jo hi vagi no trobaré res.
ResponEliminaElvira, ens calen moltes i moltes grues de la pau!
Sàlvia, és un gust tornar i trobar tantes benvingudes! El viatge superextramegaxulo... no sé si seré capaç d'explicar res de l'univers japonés. Ho intentaré.
Isabel
Batecs d’il•lusió,
ResponEliminaeixordant cel i terra.
Trompetes d’amor.
Una abraçada, des de Sinera.
les grues són importants :) un senzill ocell contra la barbàrie :)
ResponElimina