Entrem al setembre
amb llum dins dels ulls,
sorra a les soles
i estels als records.
Entrem al setembre
amb el pas ben formal
per cumplir cada dia
la jornada escolar.
Entrem al setembre
amb el coll ben planxat,
un gest d'alegria
i els plors ben guardats...
Entrem al setembre
ResponEliminaPagant un casal.
No hi ha conciliació
familiar-laboral.
País de fireta
escola amb barracons.
I a la primavera,
pagarem calerons.
:D
(Molt bon poema, però algú ho havia de dir)
doncs jo avui em sembla que ploro :( ai!
ResponEliminaN'hi ha molts que ploraran avui!
ResponElimina:)
es pot plorar?
ResponEliminasniffffff
Gràcies per la poesia. Viatja al blog del cicle.
ResponEliminaAlyebard, sí, algú ho havia de dir...
ResponEliminaClídice, ai! quina peneta.
Carme, i d'altres que es quedaran amb les ganes.
Arare, podriem instaurar un club de plorateràpia... (no hi ha gent que va a sessions de risoteràpia?)
Cicle Inicial, gràcies a vosaltres i sense llàgrimes!
Feliç curs a tothom.
Tornem-hi ! Què poc duren les vacances !!! Però segur que tots trobaven a faltar quelcom.
ResponEliminaIsabel l'alumnat de quart del CP M. Cervantes d'Elx, igual que el curs passat, utilitzarem aquesta poesia per a iniciar el curs. Gràcies per la teua sensibilitat, dedicació i encert.
ResponEliminaAi, Ferran, les vacances sempre són curtes...
ResponEliminaVEstrada, gràcies a vosaltres i que tingueu un curs dolç, fructífer i tranquil.