començant a envair el terra,
he vist la llum trista aquest matí,
he vist l'estiu ja quasi finit...
I els núvols que s'atansen
a un món bressol de gris.
Arriba un temps que ens tanca
als espais privats de cel.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.
molt bonic Isabel.
ResponEliminaun beset des de valència.
saps? ara comença el temps dels cels fantàstics i barrocs, dels blaus més purs i els núvols esculpits pel vent :) m'agrada!
ResponEliminanoséqui, un altre beset per tu des de Barcelona!
ResponEliminaClídice, has fet una bonica poesia en prosa... feliç transició!
Tot aquest contrast de llum i color, ens invita a passejar.
ResponEliminaSalut!