Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)
Presumida, la lluna
ens omple la nit
envoltada d'estrelles
i foscors d'infinit.
Quin misteri insinua?
Quants secrets callarà?
És al món de les bruixes
fanalet d'embruixar,
és al gran univers
un cos sense més,
és la lluna font d'encanteri
i bon bressol per somniar
és gran reina al paradís sideral
és la llum d'intempèrie
que fa de la nit un imperi astral.
Domina els fluïts de la Terra,
orbita al nostre voltant
mentre determina
si una llavor germina
o si es corca un bolet,
si arriba al Nord la marea viva
o si han de nèixer els vedells.
Presumida, la lluna.
***
Generació rere generació ens acompanyes amb la teva cara canviant, que ens embruixe quan ens la mostres plena allà a l'horitzó.
ResponEliminaSalut!!!
Saps què, Isabel? cada dia et vas superant. Ja no hi ha qui et pari (per sort nostra)
ResponElimina:0
ResponEliminagràcies per la foto i el poema
Montse, sort en tenim de la lluna!
ResponEliminaArare, no sé... encara em falta molt per aprendre. Em falta tècnica, domini de les estructures, processar poèticament les emocions...
Tens raó quan dius que ja no hi ha qui em pari, vaig llençada i penso en termes poètics fins i tot quan vaig a comprar el pa! (és una dependència; encara hauré d'anar a una teràpia de desintoxicació!)
Alyebard, gràcies a vosaltres. Als que comenteu, als que em llegiu...