Castanyada

En caure del castanyer

s'arreceren les castanyes

entre la molsa i les pedres

fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló

amb les falgueres i les herbes

entre la humitat de l'estació

posen tocs de distinció

a un art efímer en vies d'extinció,

que la gana, el fred i la gran festa de tardor

han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,

esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***