dimarts, 5 d’octubre del 2010

Tresor



Ens ancoren la mirada al terra,
són el gran preuat tresor
entre la fullaraca, la llenya i l'herba.


a

5 comentaris:

  1. fanal blau11:28 p. m.

    m'arriba l'aroma!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12:03 a. m.

    Tot i el seu color
    semblen amagar-se
    còmplices les molses

    ResponElimina
  3. zel12:19 a. m.

    caparró molsut
    humit de pinassa lleu
    menjar exquisit...

    ResponElimina
  4. Clidice11:41 a. m.

    m'agrada això "d'ancorar-nos la mirada", quan véns de buscar-ne continues fent-ho, fins i tot en la gespa del parc. costa una mica "desancorar-se" ;)

    ResponElimina
  5. Isabel Barriel10:44 p. m.

    fanal blau, tens bon olfacte...
    Carme,especialista en descobrir complicitats...
    zel,quin plaer!
    Clidice, i quan al llit tanques els ulls, t'omplen tot el cap. No?

    ResponElimina