Com un polsim de flors,
com una pluja a l'albada,
com un raig de lluna blanca,
com la llum de mitja tarda.
Així és cada mot
que s'escola entre els altres
per dir coses belles del món
o posar-hi nom
al vol d'una pensada.
Cada dia a primera hora,
quan la lluna és encara present
i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,
quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,
hauries de recitar amb veu serena
la rima feta amb paraules de qualsevol poema.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada