dijous, 23 de desembre del 2010

Estirar el temps






Estirar el temps
sota una nit de lluna
o al matí cru de l'hivern,
contemplar l'harmonia de la pluja
aturant cada gota quan hi és.

Veure com llisca per una fulla
i sorprenden's amb tots els verds.

***
a

9 comentaris:

  1. Joana6:07 p. m.

    Un poema mot bonic! M'agrada molt!!!

    M'hi he afegit a la llista de seguidors per a poder-te segir des del llistat del meu nou blog.

    Des del teler del record, Joana:
    http://eltelerdelrecord.blogspot.com

    Et deixe també el blog de la classe:
    http://viatgepercyberland.blogspot .com

    ResponElimina
  2. Alyebard11:41 a. m.

    Un poema molt bonic.
    Aprofito per desitjar-te un Bon Nadal!

    ResponElimina
  3. Isabel Barriel11:44 a. m.

    Iris, benvinguda!

    Alyebars, igualment!

    ResponElimina
  4. Calpurni2:15 p. m.

    Ben difícil és estirar el temps, però cal intantar-ho.
    Salut, Bones Festes i millor Any.

    ResponElimina
  5. Isabel Barriel2:47 p. m.

    Calpurni, ens passem la vida perseguint utopies...
    Bones Festes!

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs8:28 p. m.

    Bon Nadal, i que la poesia et porti un nou any ben feliç.

    ResponElimina
  7. Isabel Barriel10:39 a. m.

    Olga, desig compartit!

    ResponElimina
  8. Montse8:27 p. m.

    Tinc una amiga gallega que va omplir cinc fulls descrivint els verds del paisatge que l'envolta!

    Passa-t'ho molt bé a l'altra banda del mar!

    ResponElimina
  9. Isabel Barriel12:01 a. m.

    Montse, és el que tenen les amigues gallegues, que saben molt dels verds...
    Gràcies!

    ResponElimina