Volen volves,
volves blanques
pels carrers.
Volen volves,
volves blanques,
ball al vent.
Flocs de neu,
dansa lleu.
La nit s'atansa,
serà avui clara arreu;
capa blanca
allà on mireu.
Capa blanca,
allà on esteu.
dilluns, 8 de març del 2010
No pren la neu al terra
Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
No s'acaba l'hivern
No s'acaba l'hivern,
ens arrossega al paradís del fred
lluint nítids els paisatges.
Serenor entre el blanc i el res,
gelor suau, subtil, tenaç i fina
que ens balanceja amb ritme
entre les hores dels dies expandits
i la minva encara escassa de les nits.
Com els núvols pel cel,
com el rosa per l'ametller
com el vol de les abelles pels fruiters,
passeja enguany l'hivern.
El que es fondrà al mes de març,
el que emblanquina les albades,
el que ens reté al caliu del llit,
el que signa al matí els noticiaris.
El que amaga la lluna de nit,
el que ens refreda els aires,
el que ens retarda la calor,
l'hivern que ens gela els geranis.
No s'acaba l'hivern;
acoloreix, però, el desig
i atia entre els freds
les flames més esperançades.
ens arrossega al paradís del fred
lluint nítids els paisatges.
Serenor entre el blanc i el res,
gelor suau, subtil, tenaç i fina
que ens balanceja amb ritme
entre les hores dels dies expandits
i la minva encara escassa de les nits.
Com els núvols pel cel,
com el rosa per l'ametller
com el vol de les abelles pels fruiters,
passeja enguany l'hivern.
El que es fondrà al mes de març,
el que emblanquina les albades,
el que ens reté al caliu del llit,
el que signa al matí els noticiaris.
El que amaga la lluna de nit,
el que ens refreda els aires,
el que ens retarda la calor,
l'hivern que ens gela els geranis.
No s'acaba l'hivern;
acoloreix, però, el desig
i atia entre els freds
les flames més esperançades.