T’has quedat per sempre quieta
definint amb l'estàtica mirada
davant teu el lleu moviment
d’una presa exquisida, desitjada.
I estàs, per sempre més
guineu, condemnada
a romandre immòbil, absorta i extasiada,
a ser fixe objecte de nostra mirada.
I estic, ara una llarga estona,
jo mateixa condemnada
a romandre atenta a una imatge inusitada
que em té, pixel a pixel, captivada.
***
Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"
***
