Poesiaula: 11 de juny 2010

Quan el silenci es fa nit

i els mots serenament desprenen hàlit.

Quan la lluna és més que llum

i sols el temps s'empassa el teu neguit.

Quan els somnis rasquen al coixí

i l'alè remena pel pou cec més àcid

i els records es seqüencien

per donar sentit a l'expresió d'un desig.

Quan vida i mort prenen sentit

i t'has d'anar a mirar la imatge al mirall

i respires intensament i se t'entela la cara

mentre es dilata l'arribada de l'alba.

Quan et rebrega l'insomni al llit,

els poders són corcons

i les parpelles, finestres àgils...

Poesiaula