Poema dedicat a la Roser,
que ha saltat a un altre cercle.
Rememorar instants vitals
d'extrema i intensa instància,
contemplar amb la memòria
aquell teu seguit de gestos ràpids
i anar enllestint amb el cervell
les hores entre el rellotge i la pell.
Belluguet, neguit
del matí a la nit.
Curiosa, analítica i viatgera,
sarcàstica subtil, resolutiva i juganera.
Àgil i ocurrent
marxes amb la primavera
i ja no has pogut rebre
aquest estrany estiu
que neix enguany fred i amb gebre;
t'han esquinçat del jardí,
la natura et crida a ser univers.
Has saltat a un altre cercle...
(Aquest és un poema que hagués preferit no escriure)