"Escric la vida
a raigs de tinta,
escampo mots
per tot el món."
Això cantava
un vell poeta
nit, matí i tarda
davant l'horitzó.
El sentien les estrelles,
el bressolaven cops de vent,
el saludaven les primaveres,
l'aixoplugava el sol d'hivern.
Un estiu de gran durada
i calor desmesurada
volia fer callar el poeta
a pinzellades de sol rogent
i dutxes de suor punyent.
Va tenir, però, de sobte sort
i el setembre portà pluges de tardor
per musicar-li amb aigua cada vers
i donar ritme de tempesta al seu poema.
***