dijous, 23 de setembre del 2010

Escric la vida

"Escric la vida
a raigs de tinta,
escampo mots
per tot el món."


Això cantava
un vell poeta
nit, matí i tarda
davant l'horitzó.


El sentien les estrelles,
el bressolaven cops de vent,
el saludaven les primaveres,
l'aixoplugava el sol d'hivern.


Un estiu de gran durada
i calor desmesurada
volia fer callar el poeta
a pinzellades de sol rogent
i dutxes de suor punyent.
Va tenir, però, de sobte sort
i el setembre portà pluges de tardor
per musicar-li amb aigua cada vers
i donar ritme de tempesta al seu poema.


***

4 comentaris:

  1. Bell poema per aquest inici de tardor.

    Salut!!!

    ResponElimina
  2. Des de la complicitat i l'amistat

    http://rierada10.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Montse, la tardor és l'estació preferida dels meus versos, ja veus...

    Arare, això... i visca la festa!

    Rierada, sí?

    ResponElimina