d'hores tènues i blanques
ens regala la més suau llum
que inunda totes les estances.
I ja demà,
haurem de tancar balcons i portes,
que ens durà el temps de tardor
frescor al carrer, pluges i ventades
amb ganes d'ocupar els habitacles...
S'acabaren els sopars al ras
i les nits de converses amb les estrelles,
les hores mortes a la vora del mar
i seguir amb l'esguard les papallones més belles.
S'acabaren els inacabables berenars
i les cavalcades sobre les onades,
els banys al riu esperant martinets blancs
i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.
S'acabaren les dutxes a deshores,
les sopes fredes i els saltirons per les pedres.
Dormir amb els peus a l'aire
i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...
Deixes de somiar que ets pingüí, per començar a arraulir-te, com fa l'ós dins de la cova.
ResponEliminabrrr, Montse, em fas agafar ferd només de pensar-ne...
ResponElimina