dilluns, 31 de gener del 2011

El paper


Foto: grulles de paper per la pau. Memorial Sadako d'Hiroshima (Japó)


Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

3 comentaris:

  1. nena, quina passada de poema! Me l'emporto a ca l'àvia perquè li llegeixin al Martí, eh?

    ResponElimina
  2. Montse, m'agrada que t'agradi... però crec que en Martí és massa jove per aquest poema, no?

    ResponElimina
  3. és igual, Isabel, el poso a la pàgina perquè m'agrada. Per les altres àvies, les tietes, els avis, els tiets, els pares i les mares...(em sembla que en Martí no el mira, el blog) :D

    I a més, qualsevol referència al respecte per la Natura se'ls ha d'ensenyar de ben petits, que "és quan queda"!

    No trobes?

    ResponElimina