T'atrapa el poema,
ja hi vius a dins
quan un núvol és tema
i la seva pluja té encís.
T'atrapa i musica
les petjades endavant,
quan t'endinses al fang
i esquitxes suc de rima.
És poesia l'herba
i el cargol,
la nit i el dia,
la cantata del sol,
la lluna que et mira,
el ritme dels mots,
el blau de la flor
el cel de colors
i el Planeta que gira.
Tot és poesia.
***
Sí, tot és poesia, si sabem llegir-la.
ResponEliminaBon dia, Isabel!
Jo afegeix: Tot és poesia si sabem veure-la.
ResponEliminaFins les fotografies atrapen la poesia que t'omple
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCarme, estem aprenent...
ResponEliminaCalpurni, ens fixem, oi?!
M.Antònia, em plau que em diguis això... (tu saps molt d'aquestes coses).
No, això vosaltres que escriviu. No sé com ho podeu fer.
ResponElimina