Encastar el futur al temps
bastint projectes
altra hora somniats.
Construir subtils pentagrames
per situar a ses trames
els més tènues i dolços sons.
Seguir, seguir
amb la batalla quotidiana
cercant estels al cel de cada nit...
Sentir que molt endins
les idees són poemes
que ens parlen amb encís.
***
La teva forma de construir poemes fa pensar que ets una persona positiva i segurament feliç...
ResponEliminaBon any, sempre així.
M'agrada la idea tan artesana d'encastar els projectes en el temps. :)
ResponEliminaSeguir, endavant, amb les nostres pors i dubtes. Buscant la tendresa de la veu d'un poema.
ResponEliminaOlga, sóc una persona, això crec que sí. Ara bé, positiva? a estones. Feliç? lleugeramnet...
ResponEliminaClidice, és un sistema...
Montse, sí, seguir sempre. Mentre la vida ens deixi.
Així m'agrada, arrancant fort, amb sabates de tacó i xafant amb aire a favor i somriure a la mirada.
ResponEliminaBon trimestre, poetessa viatgera.
Besadetes
Sàlvia, amb la poesia tot és possible!
ResponEliminaMarxeta, marxeta....