dilluns, 28 de febrer del 2011

Dic el teu nom



Dic el teu nom,
queda suspès a l'aire,
les boires i el fum
et retenen la flaire.

Dic flor,
dic color,
dic explosió de la vida,
dic que reneix a recer del sol
la natura serenament embogida.







a

2 comentaris:

  1. Montse8:43 a. m.

    es pot embogir serenament? per sort, als poemes... SI!

    Asserenem-nos bojament!

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel8:36 p. m.

    Montse, als poemes i a la vida...

    ResponElimina