dijous, 24 de febrer del 2011

Sóc vent

M'invento jocs a trenc d'alba,

somio que el dia és fan de la lluna

i la nit organitza concerts de pluja.


M'invento jocs quan llisco per l'herba,

m'invento remolins a l'aigua veloç i freda,

sóc vent, bufo fort per aixecar les teules

i no em detenen les tanques ni les arbredes.


No tinc mesura ni gaire sentit ni seny ni cura,

sóc boig. M'invento jocs, i diuen: -Mira!, somia...

3 comentaris:

  1. Vull ser vent!

    Preciós, Isabel!

    ResponElimina
  2. fanal, i volar i volar... què bé!

    ResponElimina
  3. em temo que el món embogiria, amb tants vents deixats anar :)

    ResponElimina