M'invento jocs a trenc d'alba,
somio que el dia és fan de la lluna
i la nit organitza concerts de pluja.
M'invento jocs quan llisco per l'herba,
m'invento remolins a l'aigua veloç i freda,
sóc vent, bufo fort per aixecar les teules
i no em detenen les tanques ni les arbredes.
No tinc mesura ni gaire sentit ni seny ni cura,
sóc boig. M'invento jocs, i diuen: -Mira!, somia...
Vull ser vent!
ResponEliminaPreciós, Isabel!
fanal, i volar i volar... què bé!
ResponEliminaem temo que el món embogiria, amb tants vents deixats anar :)
ResponElimina