Bufa el vent
a les branques radials
de les oliveres i dels presseguers.
Hi veig milers de roses,
milers de malves,
milers de malves,
i a les vinyes veïnes
ceps amb els primers borrons.
La nit ens atura
els raigs de la lluna,
el dia satura
les hores de sol
i els núvols
-esponges de pluges-
anuncien al món
que no s'atura
la roda del temps
trenant els mots.
S'acaba l'hivern.
Ja és primavera,
arriba a les nostres terres
l'estació de les flors,
de les hores serenes
i els camps banyats de verdor.
de les hores serenes
i els camps banyats de verdor.
Continúem trenant!
ResponEliminaBon dia poètic, Isabel!
Comença la primavera
ResponEliminai la celebrem amb mots...
mirarem que no s'aturin
i l'acomiadarem
igualment amb mots.
Fem pinya aixecarem un castell de poemes.
ResponEliminaFeliç primavera... la millor forma de celebrar-ho: amb poesia.
ResponEliminaBesadetes
El poema, ben bonic i animant, però trobo a faltar una referència als bolets de primavera que ja comencen a esclatar al bosc... És una broma.
ResponEliminaFanal,bona temporada poètica!
ResponEliminaCarme, sempre la celebrarem. I amb les teves iniciatives, millor.
Montse, i que no faci llenya!
Sàlvia, sempre amb poesia, sempre...
Ferran! ja m'havies espantat...