A la vora del camí
branques florides de romaní.
Més enllà,
les illes, les muntanyes,
vaixells de vida historiada,
naufragis, sorpreses,
guerres i tempestes,
volcans, el foc i l'espera,
un mar pintat de primavera.
A la vora del camí
branques florides de romaní.
***
Un poema bonic que sembla complementar o fer un més enllà del anterior.
ResponEliminaNo s'obre la imatge.
M. Antònia, jo crec que els meus poemes se semblen els uns als altres, com si fossin germans.
ResponEliminaJa s'obre la imatge.