Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny

Sorpresa llargament esperada,

sang taronja entre els dits,

recollir amb fervor la boletada

mentre el sol daura amb consistència el desig.

Passejar pel terra incisiva la mirada

escannejant els tresors 

que el bosc de tardor ens regala

per afalagar-nos els sentits.

Prendre la decisió encertada,

anar pels camins adequats,

veure el verd tendre dels pins

decorant la plata de l'alzinar...

Retrobar-te amb la pinassa,

exposar la pell als esbarzers

i tolerar amb gust una esgarrapada.

Sentir piular una mallerenga,

punxar-te les mans ja tacades, 

despentinar-te amb les branques,

localitzar -oh!- aquell rovelló

o el pinetell que pels matolls s'amaga

i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen

a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.

Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.

Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.

Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.

El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada 

respirant a ritme matiner de la rosada; 

contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,

ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,

aquella que l'aigua deixa esponjada

i delata vermellors incipients de la rovellonada.

No marxaria mai del bosc

jo hi viuria allà aixoplugada...

***