Tanca l'estiu la paradeta,
és ja hora de canviar:
obrir el pas a la fresqueta,
als bolets i les fulles enllà.
S'acaba el sol perpendicular,
les vacances plenes d'hores,
suar les gotes com diamants
i moure'ns, al ralentí,
amb xancles pel jardí.
amb xancles pel jardí.
És temps ja d'espavilar,
d'omplir l'horari sense forats,
és temps d'estrenar sabates
i trobar castanyes per xutar.
Que entri al calendari la tardor,
que ens porti vents amb el fred del nord
i ruixats amb consistència sobre el bosc.
Que ens bressoli sense límits els mots,
que els seus regals omplin els rebosts.
Que ens ajudi a albirar les primeres nevades...